Your browser doesn't support javascript.
loading
Mostrar: 20 | 50 | 100
Resultados 1 - 4 de 4
Filtrar
Mais filtros










Intervalo de ano de publicação
2.
Pediatr. catalan ; 78(4): 145-148, oct.-dic. 2018. ilus, tab
Artigo em Catalão | IBECS | ID: ibc-180199

RESUMO

Introducció: Les arrítmies ventriculars en l'edat pediàtrica poden presentar-se des de formes asimptomàtiques amb extrasístoles ventriculars aïllades fins a formes amb taquicàrdia ventricular sostinguda amb insuficiència i aturada cardíaques. La taquicàrdia ventricular idiopàtica infantil és una de les entitats clíniques dins d'aquest grup, amb unes característiques clíniques i de pronòstic diferenciades, i amb una evolució generalment benigna. Observació clínica: Presentem dos casos clínics neonatals amb taquicàrdia ventricular idiopàtica infantil. Tots dos van debutar en forma de taquicàrdia ventricular ben tolerada hemodinàmicament, però donada la freqüència d'aparició dels episodis es va decidir iniciar tractament antiarrítmic amb propranolol i, posteriorment, flecaïnida. En tots dos casos, al cap de 24-48 hores d'introducció de la flecaïnida es va observar un canvi a ritme sinusal i desaparició dels episodis de taquicàrdia ventricular. En el seguiment posterior no van presentar nous episodis arrítmics. Comentaris: El reconeixement de les característiques clíniques i electrocardiogràfiques és essencial per fer un diagnòstic i un tractament correctes d'aquesta malaltia, així com per establir el diagnòstic diferencial amb altres taquicàrdies ventriculars que presenten un pronòstic pitjor


Introducción: Las arritmias ventriculares en la edad pediátrica pueden presentar desde formas asintomáticas clínicas con extrasístoles ventriculares aisladas hasta formas con taquicardia ventricular sostenida con insuficiencia cardíaca y paro cardíaco. La taquicardia ventricular idiopática infantil es una de las entidades clínicas dentro de este grupo, con unas características clínicas y de pronóstico diferenciadas y con una evolución generalmente benigna. Observación clínica: Presentamos dos casos clínicos neonatales con taquicardia ventricular idiopática infantil. Ambos debutaron en forma de taquicardia ventricular bien tolerada hemodinámicamente, pero dada la frecuencia de aparición de los episodios se decidió iniciar tratamiento antiarrítmico con propranolol y posteriormente flecainida. En ambos casos, a las 24-48 horas de introducción de la flecainida se observa paso a ritmo sinusal y desaparición de los episodios de taquicardia ventricular. En el seguimiento posterior no se observa reaparición de episodios arrítmicos. Comentarios: El reconocimiento de las características clínicas y electrocardiográficas es esencial para la correcta valoración y tratamiento de esta enfermedad, así como para el diagnóstico diferencial con otras taquicardias ventriculares que presentan un peor pronóstico


Introduction: Ventricular arrhythmias in children can present in a wide range of clinical manifestations, varying from patients that are completely asymptomatic with isolated ventricular ectopic beats to more severe forms with sustained ventricular tachycardia, heart failure and cardiac arrest. Infantile idiopathic ventricular tachycardia is one of the clinical entities within this group with different clinical characteristics and prognosis and with a generally benign evolution. Clinical observation: We present two cases of neonatal presentation of infantile idiopathic ventricular tachycardia. Both cases presented in the form of hemodynamically tolerated ventricular tachycardia, but given the frequency of occurrence of the episodes a decision was made to initiate antiarrhythmic treatment with propranolol and subsequently flecainide. In both cases, sinus rhythm and disappearance of episodes of ventricular tachycardia were documented at 24-48 hours of introduction of flecainide. Both patients had a complete resolution, with no recurrence of arrhythmic episodes on subsequent follow-up. Comments: The prompt recognition of the clinical and electrocardiographic characteristics is essential for the correct assessment and treatment of this disease, as well as for the differential diagnosis with other ventricular tachycardias that carry a worse prognosis


Assuntos
Humanos , Feminino , Recém-Nascido , Taquicardia Ventricular/diagnóstico , Eletrocardiografia/métodos , Propranolol/uso terapêutico , Diagnóstico Diferencial , Antiarrítmicos/uso terapêutico , Taquicardia Ventricular/classificação , Diagnóstico Pré-Natal
3.
Dermatol. pediatr. latinoam. (Impr.) ; 7(1): 25-27, ene.-abr. 2009. ilus
Artigo em Espanhol | LILACS | ID: lil-598137

RESUMO

Las infecciones de tejidos blandos en la infancia son producidas habitualmente por el Staphylococcus aureus pero, en los primeros meses de vida, el Streptococcus agalactiae (SGB) puede ser responsable de celulitis con afectación sistémica. El síndrome de celulitis-adenitis por SGB constituye una presentación infrecuente de la infección tardía causada por este germen. Las manifestaciones clínicas consisten en fiebre, mal estado general y signos inflamatorios locales. La localización más frecuente es la submaxilar, siendo excepcional la inguinal. Aportamos el caso de un paciente de 30 días de vida con fiebre, con una placa eritematosa y adenopatías en la zona inguinal derecha. En el hemocultivo se aisló SGB. El tratamiento inicial fue cloxacilina y cefotaxima parenterales cambiándose a las 48 horas, tras la recepción del hemocultivo, por cefotaxima y ampicilina. La evolución fue favorable. En niños menores de 3 meses, ante la presencia de celulitis y adenitis regional, debemos considerar al SGB como posible agente etiológico y contemplar la posibilidad de bacteriemia y afectación del sistema nervioso central para no diferir el tratamiento adecuado.


Soft-tissue infections in children are most often caused by Staphylococcus aureus but, in the first months of life, group B streptococcus (GBS) can be the etiologic agent of cellulitis with systemic involvement. Group B streptococcus cellulitis-adenitis syndrome is a rare form of late-onset disease for this germen. Clinical manifestations include fever and local inflammatory signs. Typical localization is submandibular but the inguinal form is exceptional. We present a case of a 30-day-old infant with fever, an erythematous plaque and lymphadenopathy in the right inguinal area. Blood culture was positive for GBS. Evolution was good with initial parenteral therapy with oxacylin and cefotaxime that was changed at 48 hours of treatment, after the blood culture reception, to ampicilin and cefotaxime. In cases of cellulitis and adenitis in infants during the first 3 months of life, GBS has to be considered the probable etiologic agent, and severe invasive disease has to be ruled-out in order to establish the appropriate antimicrobial therapy.


Assuntos
Humanos , Masculino , Recém-Nascido , Lactente , Linfadenite , Parametrite/etiologia , Streptococcus agalactiae/patogenicidade , Virilha , Sepse
4.
Pediatr. catalan ; 69(1): 11-15, ene.-feb. 2009. tab, graf
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-73718

RESUMO

Introducción. Los enterovirus originan un 80% de los casos de meningitisen niños y son causa frecuente de hospitalización por fiebreen menores de tres meses de edad.Objetivo. Evaluar la implicación de este agente etiológico en lahospitalización pediátrica en nuestro centro y describir las característicasclínicas.Método. Revisión retrospectiva de las historias clínicas de niños ingresadosen que se detectó genoma de enterovirus por reacciónen cadena de la polimerasa (PCR) entre abril de 2000 y diciembrede 2006.Resultados. Se obtuvieron 83 muestras (líquido cefalorraquídeo(LCR), heces, frotis faríngeo y sangre) de 62 pacientes. La edad mediafue de 8 meses (entre 5 días y 12 años). El 50% eran lactantesmenores de 3 meses. El principal motivo de consulta fue la fiebreseguida de cefalea y vómitos y el 29% presento signos meníngeos.La PCR por enterovirus en LCR resultó positiva en 27 casos, solamente17 tenían pleocitosis y en 5 también se detectó en heces yfrotis faríngeo. Se diagnosticó una infección bacteriana concomitanteen 13 pacientes. La estancia media en el hospital fue de 8días (DE=4,08).Conclusiones. 1. Los enterovirus son agentes frecuentemente implicadosen la hospitalización pediátrica por fiebre en menores detres meses de edad y son responsables de la mayoría de meningitisasépticas en los niños de nuestra serie. 2. En recién nacidos y lactantesel síntoma principal es la fiebre con irritabilidad, mientrasque en los escolares la fiebre se asocia a cefalea y signos meníngeos.3. La detección de enterovirus por PCR en LCR no siempre seacompaña de pleocitosis. 4. El resultado de la PCR más precoz podríareducir la utilización de antibióticos y la estancia hospitalaria(AU)


Introduction. Enterovirus is the cause of 80% of meningitis cases in children and is also a frequent cause of admission to hospital in infants under 3 months old with fever. Objective. To review the implication of this etiologic agent in children admitted to our centre and to describe the clinical characteristics. Method. Retrospective review of children's clinical records with positive detection of enterovirus genome by polymerase chain reaction (PCR) in the period between April 2000 and December of 2006. Results. Enterovirus genome was detected in 83 samples (cerebrospinal fluid (CSF), stools, throat culture, and blood) of 62 patients. The average age was 8 months (from 5 days to 12 years). 50% were nursing infants less than 3 months old. The most frequent symptom was fever, then headache and vomiting, and 29% with meningeal signs. Enterovirus was detected by PCR in CSF in 27 cases, 17 had pleocytosis, and in five the enterovirus was also positive in throat culture and stools. Bacterial infection was detected in 13 cases. The average hospital stay was eight days (SD=4.08). Conclusions. 1. Enterovirus is a common agent involved in patients younger than 3 months old with fever and is the most commonlyidentified cause of aseptic meningitis in our study. 2. In newborns and infants, the main symptoms are fever and irritability, while in school-age children, the fever is associated with headache and meningeal signs. 3. Enterovirus detection in CSF is not always accompanied by biochemical alteration. 4. Earlier enterovirus PCR result might decrease the length of hospital stays and unnecessary use of antibiotics(AU)


Assuntos
Humanos , Masculino , Feminino , Lactente , Pré-Escolar , Criança , Enterovirus/isolamento & purificação , Enterovirus/patogenicidade , Meningite/complicações , Meningite/etiologia , Reação em Cadeia da Polimerase/métodos , Reação em Cadeia da Polimerase/estatística & dados numéricos , Infecções Bacterianas/complicações , Infecções Bacterianas/epidemiologia , Hepatite Viral Humana/complicações , Hepatite Viral Humana/epidemiologia , Hospitais Gerais/estatística & dados numéricos , Meningite/epidemiologia , Meningite/prevenção & controle , Estudos Retrospectivos , Febre/complicações
SELEÇÃO DE REFERÊNCIAS
DETALHE DA PESQUISA
...